Audiència Memorial a Benifallet. Dijous 4 de juny del 2026. Resum de les intervencions
Nou persones exposen i representen el patiment de la repressió franquista des de diferents vessants: record i memòria per al Josep, un pagès assassinat en els fets de la Fatarella (gener del 1937). Un pagès amb bones intencions que fou víctima de la incomprensió i de la violència revolucionària desfermada.
Record per al Miquel, d’Ulldecona, que va morir a la guerra a Sogorb (Castelló), possiblement enterrat a la fossa comuna del cementiri del poble. La seva família encara el busca.
Memòria molt dura, explicada pel net de la Rosa, d’una dona amb malaltia mental que va ser internada al mig de la guerra a l’Institut Pere Mata de Reus. El seu marit, en Toni, morí en un bombardeig. Sola i desemparada, va ser traslladada al manicomi de Sant Boi on morí sense a penes cures, en condicions lamentables i la més completa solitud.
Record també per a la Joana d’Ulldecona, explicat per la seva neta. La Joana, una dona idealista i avançada, denunciada per veïnes del seu carrer que mantingueren les acusacions malgrat que van tenir la possibilitat de retirar l’acusació perquè no havia fet res que no fos parlar d’ideals de llibertat i igualtat. Pena de dotze anys que al final van quedar en sis anys de condemna a Santander.
Maria, de les Cases d’Alcanar. Una dona humil, lluitadora i filla de pescadors. La seva neta explica que la Maria va ser miliciana de la CNT i el seu marit també. Entren els revoltats a les Cases i el matrimoni ingressa a la presó. Condemnada també a 6 anys a Santander. Estava amb la seva filla a la presó. Tot i les moltes dificultats, va poder treure la petita de l’empresonament i donar-la a la seva cunyada, ja que les monges volien la criatura. Finalment es retrobarien a les Cases d’Alcanar.
Joan d’Alcanar, rememorat pel seu nebot soci de l’AVRFT. Ens explica que el germà del seu pare estava empresonat a Pilats, presó franquista a Tarragona. La mare d’en Joan va anar a la presó, tot portant roba i aliments. No va poder veure’l. Se’n tornà a Alcanar sense saber que just la matinada abans havien afusellat el seu fill. El nebot demana l’exhumació del seu parent perquè pugui rebre un enterrament digne. En la carta de comiat l’oncle Joan diu «aniré amb la cara ben alta, m’assassinaran sense haver fet res». Tenia 22 anys.
En Pau era mestre, director de l’escola. Una memòria i un record que ara es recupera amb la veu del seu net. Va ser jutjat i ingressat a la presó de Falset i després a Lleida. Va ser depurat. Sis anys després va aconseguir la llibertat complerta i va poder tornar a donar classes en un centre de la Falange, ni que fos en unes condicions precàries. No va renunciar mai als seus ideals i a la seva professió.
Josep de Xerta. La seva filla explica que el seu pare va ser exiliat a França. Era molt jove. Treballava de pagès, juntament amb el seu pare i el seu padrí amb qui marxaren junts a l’exili. Els nazis els van posar a tots tres en el comboi dels 927 refugiats espanyols deportats des d’Angulema a Mauthausen. Els grans van morir a Gusen a la cambra de gas. En Josep va haver de carregar el seu padrí per a portar-lo al crematori. El Josep va sobreviure perquè era molt jove i fort. Va patir molt en el camp de concentració. Tots els deportats van ser uns herois.
Josep Maria de Tortosa. La seva neta recupera la seva memòria. Va ser deportat a Mauthausen i morí al subcamp de Gusen. Tota la memòria estava absolutament amagada. El Josep Maria era molt actiu i va ser regidor de cultura a Tortosa. Es va apuntar a l’exèrcit republicà. Va marxar a França i a l’adreça de les cartes que enviava a la seva dona posava Rosa Maria vídua de Brull, per despistar a la censura. Aquests actes memorials, diu la neta, han de sortir a la llum per explicar el que va passar per defensar la llibertat i Catalunya.
Uns exemples prou esfereïdors i que es repeteixen i repeteixen en molts casos. Tantes víctimes del franquisme i del feixisme de les quals no se n’ha parlat mai públicament ni s’ha restituït la seva memòria.
Que no parin les audiències memorials al nostre país!
