dijous, 28 de febrer de 2008

«Volem recuperar la dignitat»

L'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona ha rebut el suport de l'Ajuntament per aixecar un monument al cementiri

CARINA FILELLA. Tarragona

+ Montse Giné, a la dreta, en l'acte de l'AVRFT a l'antiga presó de Pilat. Foto: R. LAMSDORFF

No podia ser més encertat. L'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona es va presentar ahir públicament a la ciutat de Tarragona en un espai amb una forta càrrega històrica: la sala del sarcòfag d'Hipòlit del pretori romà, antiga presó de Pilat, que havia estat la sala des d'on feien sortir els empresonats per ser afusellats. «Aquest edifici és actualment un lloc emblemàtic de la cultura romana, per on passen milers de turistes. Però l'any 1936 era la vergonya de la ciutat de Tarragona», va dir Manuel López Pasca, regidor de Relacions Ciutadanes del consistori tarragoní. De fet, el regidor va donar el suport del govern municipal a una de les reivindicacions de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista (AVRFT): aixecar un monument al cementiri de Tarragona en reconeixement i record de les més de 771 víctimes de la repressió que van ser afusellades, van morir a la mateixa presó de Pilat o als hospitals entre l'acabament de la Guerra Civil espanyola i l'any 1947 i que, en la gran majoria, van ser inhumats en fosses comunes al cementiri tarragoní.

L'associació, segons ja havia avançat El Punt, ja havia demanat anteriorment als propietaris del cementiri, la Fundació Sant Pau i Santa Tecla, la instal·lació d'aquest monument, una petició que va rebre com a resposta una negativa. Igualment, l'anterior regidor de Cultura, Albert Vallvé (CiU), defensava que es creés un monument en record de totes les víctimes de la Guerra Civil, d'un i altre bàndols. Ara, el nou equip de govern s'ha posat al costat de l'associació i esperen que abans d'acabar l'any el monument ja sigui una realitat.

LA MAQUETA ESTÀ FETA

De fet, la maqueta ja està feta i es presentarà el 14 de març a l'Ajuntament i a la Fundació Sant Pau i Santa Tecla. El monument també ja té nom: Dignitat, la paraula que millor defineix el sentiment dels que l'impulsen, familiars dels enterrats a les fosses comunes. Mostra el cos d'un home mort, ajagut, amb la figura d'una dona dempeus. «Era important que hi hagués també la figura d'una dona, perquè les esposes, mares i filles són les que van quedar sense el cap de família», va dir ahir Montse Giné, impulsora i presidenta de l'AVRFT i néta d'un veí dels Guiamets que va ser afusellat el 1939.

 La raó per la qual sobresurt, entre diversos objectius de l'Associació, el fet d'aixecar el monument al cementiri de Tarragona, «és que aquest indret reuneix unes condicions determinants: el seu simbolisme, la quantitat de persones inhumades i el gran nombre de comarques que estan representades en les persones enterrades en aquesta fossa comuna». L'AVRFT creu necessari situar en aquest lloc «l'homenatge a aquestes persones injustament tractades i menyspreades durant dècades de dictadura».

«La nostra associació neix per donar a conèixer aquesta part de la història que ens ha estat amagada; són les històries de gent que van lluitar per Catalunya i els van prendre la vida. Volem recuperar la dignitat», va dir Giné, per a qui «les ferides encara no estan tancades». «És un deure democràtic reparar la situació d'absoluta injustícia que es va produir entre el 39 i el 47», va afegir l'historiador Lluís Balart, que ahir va intervenir en la presentació de l'Associació.

L'AVRFT va quedar oficialment constituïda el 31 de març del 2007, després de tres anys de recerques de familiars de les víctimes.

RECERCA DELS FAMILIARS

 Giné ha resseguit els rastres dels familiars de les víctimes per diversos pobles de la demarcació: «Se'ns han obert totes les portes a les quals hem trucat, des d'Ulldecona fins a l'Arboç», va dir la presidenta de l'associació, que ja ha localitzat unes vuitanta famílies. Ahir, l'acte de presentació al pretori, al qual també va assistir el delegat del govern de la Generalitat, Xavier Sabaté, va reunir diversos d'aquests familiars, alguns dels quals van voler donar a conèixer la seva història. «Jo també sóc nét d'un afusellat» és la frase que encapçalava algunes d'aquestes intervencions, carregades de sentiment. «Encara visc traumatitzat», deia el fill d'un dels afusellats. Amb tot, l'AVRFT «no pretén aixecar cap mena de confrontació; la nostra societat democràtica ha d'afrontar el seu recent passat amb valentia, amb objectivitat, democràticament i sense cap afany de revenja», i afegeix: «Hem de conèixer ‘tota' la història per aprendre dels errors i no tornar-los a repetir, afrontant el futur de la nostra societat amb llibertat i esperit real de reconciliació».