Dimarts 21 d’abril de 2026, en el marc del Programa de Memòria Democràtica de Tarragona – El tardofranquisme i la transició, va ser presentat a l’Arxiu Municipal de Tarragona un llibre sobre Josep Alomà Sanabras, que fou tinent d’alcalde i conseller de Cultura de la ciutat de Tarragona. Membre destacat de la CNT-FAI, Alomà tenia gran interès per millorar l’educació de Tarragona i salvar el patrimoni de la ciutat. Un poble sense educació i cultura, és no res», deia ell. Els autors són nets de Josep Alomà Sanabras, Guillem i Carles Gras Alomà, que manifesten d’aquesta manera la seva estima per l’avi i l’admiració pel seu pensament llibertari.
L’obra recull les idees, les entrevistes i documents que mostren el pensament de Josep Alomà. Dividit en quatre parts, que corresponen a quatre etapes vitals de la seva vida, l’obra mostra els esdeveniments cronològics des de la dictadura de Primo de Rivera fins als enfrontaments de maig de 1937 entre PSUC i la CNT.
En els anys 20-30 del segle passat, la revolució industrial agafà gran força i desenvolupà una gran agressivitat social contra les classes treballadores de l’època. La gran competència entre els humans que va provocar el capitalisme, originà també una reacció solidària entre els col·lectius populars promoguda d’acord amb l’educació i la llibertat ètica (CNT). Així, els ateneus i el cooperativisme arrelaren intensament a Catalunya. El pensament revolucionari es va estendre a través de la col·lectivització, els municipis i les comarques i l’ensenyament. Josep Alomà treballà intensament en aquests àmbits.
Alomà dugué a la pràctica les seves idees fins a la seva mort el 1993, després de passar per Pilats i haver aconseguit la commutació de la pena de mort que tenia al començament de les represàlies franquistes. Els seus germans Pau i Jaume no tingueren tanta sort. El Pau fou afusellat a la muntanya de l’Oliva i enterrat al cementiri de Tarragona i el Jaume va morir a una presó de Barcelona per malaltia.
Notícia a TAC12
